RÈPTILS

Els rèptils (Reptilia) són amniotes de sang freda respiradors d'aire que tenen la pell coberta d'escates o escuts, en lloc de pèl o plomes. Són tetràpodes (tenen quatre extremitats o descendeixen d'animals que en tenien) i ponen ous amniotes, en què l'embrió està envoltat per la membrana amniòtica. Els rèptils actuals viuen a tots els continents tret de l'Antàrtida, i se'n reconeixen quatre ordres vivents:

Crocodilia (cocodrils, gavials, caimans i al·ligàtors): 23 espècies

Sphenodontia (tuatara de Nova Zelanda): 2 espècies

Squamata (sargantanes, serps i amfisbènids ("llangardaixos cuc"): aproximadament 7.900 espècies

Testudines (tortugues, tortugues d'aigua i tortugues d'estany): aproximadament 300 espècies

La majoria d'espècies rèptils són ovípares (ponen ous), tot i que algunes espècies d'escatosos són capaces de donar a llum cries vives. Això ho fan o bé a través de l'ovoviviparitat (retenció dels ous) o la viviparitat (les cries neixen sense que s'utilitzin ous calcificats). Moltes de les espècies vivípares nodreixen els seus fetus per mitjà de diverses formes de placenta anàlogues a les dels mamífers, i algunes d'elles proporcionen cura inicial a les cries. La mida dels rèptils vivents avui en dia va des d'un dragó minúscul, Sphaerodactylus ariasae, que només mesura 1,6 cm de llargada, fins al cocodril marí, que pot assolir una llargada de sis metres i pesar més de 1.000 kg. La ciència que estudia els rèptils rep el nom d'herpetologia.
Viquipèdia.