MAMÍFERS

Els mamífers (Mammalia) són una classe de vertebrats que es caracteritzen principalment pel seu pelatge i el fet que alimenten les cries amb llet secretada per glàndules mamàries. N'hi ha unes 5.500 espècies a tot el món, que es distribueixen en tres infraclasses: els prototeris (Prototheria), que es caracteritzen per pondre ous, els metateris (Metatheria) i els euteris (Eutheria), que inclouen els humans. La seva mida va des del diminut ratpenat de nas porcí (30–40 mm i 2 g) fins a l'enorme balena blava (33 m i 181 tones).

A part de les cinc espècies de monotremes, tots els mamífers donen a llum cries vives en lloc de pondre ous. La majoria tenen dents especialitzades. El grup més gran de mamífers, els euteris, desenvolupen una placenta durant la gestació.[2] El cervell dels mamífers regula un sistema endotèrmic i un aparell circulatori que inclou un cor amb quatre cambres. Les mames són una altra característica important dels mamífers i es troben a l'origen del seu nom científic, que deriva del llatí mamma.

Filogenèticament, el clade Mammalia es defineix com a tots els descendents de l'avantpassat comú més recent dels monotremes (equidnes i ornitorincs) i els teris (marsupials i placentaris).  Això significa que alguns grups de «mamífers» extints no són membres del grup corona Mammalia, tot i que la majoria d'ells presenten totes les característiques típiques d'aquest grup. Sovint se'ls classifica dins el clade sense rang dels mamaliaformes.

El llinatge mamiferoide divergí del llinatge sauròpsid a finals del període Carbonífer. Els sauròpsids acabaren evolucionant en els rèptils i ocells d'avui en dia, mentre que la branca sinàpsida acabà conduint als mamífers. Els primers mamífers autèntics aparegueren al període Triàsic, mentre que els ordres moderns aparegueren durant el Cretaci i el Paleogen.
Viquipèdia.